Guapeta de cara *











{03/08/2009}   Déjà vu

Novel·les llegides aquest mes: 2
Cafès amb gel avui: 2

Resulta que la simpatia per la cap substituta va fer que en alguna ocasió sentís perillar la meva feina. Quan la tenia davant, no parava de distreure’m sola imaginant tot allò que em venia de gust fer-li. Vaig arribar al punt d’haver-me d’endur feina a casa perquè a l’oficina no hi havia manera d’estar concentrada més de deu minuts seguits. La nostra relació era de cordialitat, de baixar a esmorzar juntes de vegades i parlar una mica de tot menys de coses personals.

A mesura que s’anaven acabant els terminis d’entrega del projecte en què treballàvem, vam haver d’anar-nos quedant a la feina fora d’hores i així va ser com ens vam començar a conéixer millor. Quan marxava l’última persona, ens relaxàvem. Ella entreobria la finestra i s’encenia una cigarreta. Jo anava a buscar-me una coca-cola a la màquina de les begudes. Ens posàvem a la taula de reunions i ens atabalàvem amb els últims detalls.

L’últim dia vam fer força tard. Deurien ser les onze quan vam demanar que ens portessin un parell de pizzes (què depriment…) a l’oficina. A quarts de dues donàvem el projecte per tancat i ens n’anàvem a celebrar-ho al primer bar que trobéssim. Jo vaig celebrar-ho amb mojitos, ella amb mojitos i caipirinyes. Quan vam anar-nos-en cap a casa (cadascú a la seva), ens vam acomiadar amb dos petons cordials -tot i que ebris- i ella va acaronar-me els cabells i em va estrényer la mà. Crec que jo somreia. Ella esperava un taxi i jo vaig asseure’m a la parada del bus mirant com li ballaven els cabells despentinats.

Quan va veure que allà lluny s’acostava una llumeta verda que venia cap a nosaltres, es va girar i va plantar-me un petó als llavis que em va deixar fora de joc. I va pujar al taxi sense dir res més.



{20/01/2009}   Una nova oportunitat

Abdominals que hauria de fer: 40

Abdominals fetes: 0

Nois guapos amb qui vaig xatejar ahir a la nit: 1

De vegades ens passen coses a les que no donem importància i, quan  tornen a sortir al cap d’un temps, les veiem com grans oportunitats. Més o menys això és el que m’ha passat a mi aquest matí.

Un dies abans de nadal, la C em va dir si volia donar un cop de mà al grup de joves que preparen la cavalgada de reis. Li vaig dir que sí perquè tampoc tenia gran cosa a fer per les vacances -què trist-. A la primera reunió que vaig anar em van posar al grup que arregla les carrosses amb la C (sort, perquè no coneixia ningú més). Després d’haver-hi anat un parell de cops se’m va acostar el M per donar-me conversa (com a bona soltera amb el radar sempre a punt ja el tenia clixat però no li havia dit res). No és guapo-guapo però té un cos que déunidoret i hi va haver feeling des del principi. És d’aquells tios que te’ls mires i atreuen, dels que saps segur que tenen bon polvo. Però amb les festes i tot, va passar la nit de reis i ja no el vaig veure més.

Doncs aquest matí m’ha enviat un sms!!! Que si hola què tal, que si com va, que si a veure si ens veiem… Encara no li he contestat perquè em vull pensar bé la resposta. Estic contenta!!!

Avui toca cantar el “yes we can”, no?



et cetera