Guapeta de cara *











A les rebaixes em vaig comprar un bikini nou d’aquella marca que m’agrada. He anat algun dia a la platja amb el M. que ja vaig dir que és un noi agradable de veure en banyador. Resulta que després del dia aquell de la ventada, jo esperava que fos ell qui truqués. I el noi no va despertar fins bastant després (també esperava que el truqués jo?). Ens hem anat veient algun cop però fins l’últim dia no havíem acabat de consumar mai res. Amb l’estiu i la caloreta, sembla que el tema es va posant interessant.

L’últim dia que vam anar junts a la platja, per exemple, vam estar fent el tontaina amb l’excusa de posar-nos crema a l’esquena. Poso la mà al foc que tota aquesta gent que ens fem sucar l’esquena quan anem acompanyats a la platja passem olímpicament de la crema si qui ens ha d’encremar no ens agrada. Després d’haver-nos tocat les espatlles sembla que va començar a créixer la tensió. Ens vam remullar encara molt innocentment i en tornar a la tovallola ja semblava que la guerra era a punt d’esclatar. I abans que m’esclatés als morros, vaig optar per provocar-la.

Una de les coses que m’agraden de tontejar amb els nois a la platja, és quan han de començar a fer maniobres perquè el banyador no els amaga l’erecció. I és clar que això encara m’anima més a continuar. Aquesta vegada, vaig declarar la guerra amb una mossegada al colze que va ser resposta amb una esgarrapada a la cuixa que va seguir amb pessigolles a l’esquena, que va derivar en una estirada calculada que em va desfer el cordill del bikini. Diguem que des d’aquell moment vaig començar a fer un topless provocat amb la intenció de provocar.

Amb tot això, la gent ja havia anat marxant de la cala, quedava alguna parella de turistes, i començava a refrescar. Un noi va fer l’últim intent d’encolomar-nos un parell de llaunes de cervesa (“serbesa, fanta, cola, biar”) i ho va aconseguir. A partir de llavors, suposo que imagineu que tot va precipitar-se i ens ho vam acabar muntant a la sorra amb la sensació (aquí hi havia part de la gràcia del tema) que ens miraven. Ell va incorporar-se i jo seia damunt seu amb el vestit posat que ens tapava les vergonyes. Donades les limitacions de mobilitat de la situació, la sorra que amenaçava d’entrar-nos per tot arreu i la sensació de ser observats, vam acabar-ho depressa i sense massa malabarismes. De camí al cotxe, encara em menjava a petons i jo em deixava fer!!



{20/01/2009}   Una nova oportunitat

Abdominals que hauria de fer: 40

Abdominals fetes: 0

Nois guapos amb qui vaig xatejar ahir a la nit: 1

De vegades ens passen coses a les que no donem importància i, quan  tornen a sortir al cap d’un temps, les veiem com grans oportunitats. Més o menys això és el que m’ha passat a mi aquest matí.

Un dies abans de nadal, la C em va dir si volia donar un cop de mà al grup de joves que preparen la cavalgada de reis. Li vaig dir que sí perquè tampoc tenia gran cosa a fer per les vacances -què trist-. A la primera reunió que vaig anar em van posar al grup que arregla les carrosses amb la C (sort, perquè no coneixia ningú més). Després d’haver-hi anat un parell de cops se’m va acostar el M per donar-me conversa (com a bona soltera amb el radar sempre a punt ja el tenia clixat però no li havia dit res). No és guapo-guapo però té un cos que déunidoret i hi va haver feeling des del principi. És d’aquells tios que te’ls mires i atreuen, dels que saps segur que tenen bon polvo. Però amb les festes i tot, va passar la nit de reis i ja no el vaig veure més.

Doncs aquest matí m’ha enviat un sms!!! Que si hola què tal, que si com va, que si a veure si ens veiem… Encara no li he contestat perquè em vull pensar bé la resposta. Estic contenta!!!

Avui toca cantar el “yes we can”, no?



et cetera