Guapeta de cara *











{03/08/2009}   Déjà vu

Novel·les llegides aquest mes: 2
Cafès amb gel avui: 2

Resulta que la simpatia per la cap substituta va fer que en alguna ocasió sentís perillar la meva feina. Quan la tenia davant, no parava de distreure’m sola imaginant tot allò que em venia de gust fer-li. Vaig arribar al punt d’haver-me d’endur feina a casa perquè a l’oficina no hi havia manera d’estar concentrada més de deu minuts seguits. La nostra relació era de cordialitat, de baixar a esmorzar juntes de vegades i parlar una mica de tot menys de coses personals.

A mesura que s’anaven acabant els terminis d’entrega del projecte en què treballàvem, vam haver d’anar-nos quedant a la feina fora d’hores i així va ser com ens vam començar a conéixer millor. Quan marxava l’última persona, ens relaxàvem. Ella entreobria la finestra i s’encenia una cigarreta. Jo anava a buscar-me una coca-cola a la màquina de les begudes. Ens posàvem a la taula de reunions i ens atabalàvem amb els últims detalls.

L’últim dia vam fer força tard. Deurien ser les onze quan vam demanar que ens portessin un parell de pizzes (què depriment…) a l’oficina. A quarts de dues donàvem el projecte per tancat i ens n’anàvem a celebrar-ho al primer bar que trobéssim. Jo vaig celebrar-ho amb mojitos, ella amb mojitos i caipirinyes. Quan vam anar-nos-en cap a casa (cadascú a la seva), ens vam acomiadar amb dos petons cordials -tot i que ebris- i ella va acaronar-me els cabells i em va estrényer la mà. Crec que jo somreia. Ella esperava un taxi i jo vaig asseure’m a la parada del bus mirant com li ballaven els cabells despentinats.

Quan va veure que allà lluny s’acostava una llumeta verda que venia cap a nosaltres, es va girar i va plantar-me un petó als llavis que em va deixar fora de joc. I va pujar al taxi sense dir res més.



{28/07/2009}   Culpa

Sentiment de culpa per l’abandonament del blog: 25%

Ara fa setmanes que no dic res. Sí sí, ja sé que no s’ha de baixar el ritme perquè el públic és dispersa i s’ha de mantenir la gent interessada i blablabla. Lliçó apresa.

Recapitulant, la cap substituta va arribar a finals de gener per cobrir la baixa de manternitat de la cap habitual i va delegar-me un munt de feina. Va encolomar-me un projecte força gros perquè féssim conjuntament i vaig pensar que m’ho carregava tot a mi per no cagar-la massa ella. I va ser una mica així.

El que jo no podia preveure era que, de mica en mica, anessin pujant les temperatures generals (per allò d’anar avançant meteorològicament cap a la primavera) i que la quantitat de  pell que tapava la seva roba s’anés reduint. Així que, de mica en mica, el seu escot i les seves cames van anar descobrint-se a mesura que anava desant la roba d’hivern a l’armari. El resultat va ser un cos que em destarotava cada matí en entrar al despatx i davant del qual no era capaç de dir més de dues frases amb sentit. Un apunt important: hauríeu d’haver vist com li lluïa l’anell de casada. Un altre apunt important (i deixo el tema aquí i us l’explico un altra estona) és que quan només duia posat l’anell semblava que lluïa encara més. 😉

Aquest temps que he estat callada, les anades i vingudes amb la S. han continuat (i segueix sense saber l’adreça d’aquest blog, crec!). També van haver-hi algunes anades i vingudes amb el M. Us aniré posant al dia.

Encara queda algú per aquí?



Cafès a mitja tarda: 1
Cigarretes: 2
Orgasmes: 0

Oasobi

Oasobi

Aquesta tarda hem conegut la dona que substituirà la cap mentre estigui de baixa (ha de fer repòs a causa de l’embaràs). Al becari i a un altre company els ha caigut la baba quan l’han vist. A mi també, però ho he dissimulat (que transparents que són els cabrons -perdó- per aquestes coses!). Ha fet la cara de simpàtica que fan les caps noves i ha dit que no hi haurà canvis importants. Se la notava nerviosa i una mica fora d’òrbita.

La cap embarassada ha fet com si li sabés greu abandonar-nos i nosaltres li hem donat el regal i hem fet cara com si ens sabés greu que marxi un temps. Al sortir, les administratives criticaven la nova perquè no ens ha preguntat el nom. Jo li he perdonat perquè tenir-la al despatx del costat (sobretot si té per costum portar faldilla) és una bona estratègia per fer-me anar a la feina motivada. My aphrodisac is you, que canta la Katie Melua.

Some people say
That oysters make you come on strong,
But I don’t buy it,
I don’t believe my diet turns me on.
Won’t take no pills,
That’s the last thing that I need to do,
I can’t deny it,
My aphrodisiac is you.

Encara no he respost l’sms del M.



et cetera