Guapeta de cara *











{28/07/2009}   Culpa

Sentiment de culpa per l’abandonament del blog: 25%

Ara fa setmanes que no dic res. Sí sí, ja sé que no s’ha de baixar el ritme perquè el públic és dispersa i s’ha de mantenir la gent interessada i blablabla. Lliçó apresa.

Recapitulant, la cap substituta va arribar a finals de gener per cobrir la baixa de manternitat de la cap habitual i va delegar-me un munt de feina. Va encolomar-me un projecte força gros perquè féssim conjuntament i vaig pensar que m’ho carregava tot a mi per no cagar-la massa ella. I va ser una mica així.

El que jo no podia preveure era que, de mica en mica, anessin pujant les temperatures generals (per allò d’anar avançant meteorològicament cap a la primavera) i que la quantitat de  pell que tapava la seva roba s’anés reduint. Així que, de mica en mica, el seu escot i les seves cames van anar descobrint-se a mesura que anava desant la roba d’hivern a l’armari. El resultat va ser un cos que em destarotava cada matí en entrar al despatx i davant del qual no era capaç de dir més de dues frases amb sentit. Un apunt important: hauríeu d’haver vist com li lluïa l’anell de casada. Un altre apunt important (i deixo el tema aquí i us l’explico un altra estona) és que quan només duia posat l’anell semblava que lluïa encara més. 😉

Aquest temps que he estat callada, les anades i vingudes amb la S. han continuat (i segueix sense saber l’adreça d’aquest blog, crec!). També van haver-hi algunes anades i vingudes amb el M. Us aniré posant al dia.

Encara queda algú per aquí?

Anuncis


{19/01/2009}   Benvinguda

Hola a tothom!

No sé massa com funciona tot això, espero no espatllar res. No tinc clar per què faré servir aquest blog, ni si el faré servir. Fins ara era l’única persona que conec de la meva edat que no tenia blog. Això ja ho he solucionat.  Ara només sóc l’única persona que conec de la meva edat que no té nòvio (ni pensa en casar-se, ni està embarassada -toco fusta-, ni viu en parella, ni té un vibrador).

Ens anem llegint! 🙂



et cetera