Grans dissimulables a la cara: 1
Necessito urgentment: un rimmel nou, un polvo
Ahir a la nit no vaig escriure res perquè vaig anar al cinema. Les bollos que conec estan una mica esverades amb “El meu nom és Harvey Milk” i la volia veure per posicionar-me. Les noies amb qui he parlat critiquen que en tota la pel·lícula només hi surt una dona que parli i es pregunten si aquesta revolta homosexual incloia les lesbianes. Però després de veure-la segueixo sense saber-me posicionar perquè no conec la història real en què es basa la peli. De fet, potser no n’hi hauria per mosquejar-se perquè encara que només hi hagi una dona que parla la deixen com a intel·ligent i eficient i no es fixen només en el tamany dels seus pits (cosa ben lícita, que jo també faig, però no està de més que es noti que tenim cervell i que el fem anar). La resta de pelis que veiem farcides de dones no arriben a aquest nivell, em temo.
En definitiva, que vaig passar una bona estona a banda de les controvèrsies. Us la recomano!!!
Ah!!! Moltes gràcies pels vostres primers comentaris. Estic molt contenta de veure que algú em llegeix!!! Visca!!!

Ei, jo també et llegeixo. Encara no he vist la pel.lícula, per tant encara no puc dir-ne res.
Gràcies pel teu comentari, Jordi!!!