Déjà vu

Novel·les llegides aquest mes: 2
Cafès amb gel avui: 2

Resulta que la simpatia per la cap substituta va fer que en alguna ocasió sentís perillar la meva feina. Quan la tenia davant, no parava de distreure’m sola imaginant tot allò que em venia de gust fer-li. Vaig arribar al punt d’haver-me d’endur feina a casa perquè a l’oficina no hi havia manera d’estar concentrada més de deu minuts seguits. La nostra relació era de cordialitat, de baixar a esmorzar juntes de vegades i parlar una mica de tot menys de coses personals.

A mesura que s’anaven acabant els terminis d’entrega del projecte en què treballàvem, vam haver d’anar-nos quedant a la feina fora d’hores i així va ser com ens vam començar a conéixer millor. Quan marxava l’última persona, ens relaxàvem. Ella entreobria la finestra i s’encenia una cigarreta. Jo anava a buscar-me una coca-cola a la màquina de les begudes. Ens posàvem a la taula de reunions i ens atabalàvem amb els últims detalls.

L’últim dia vam fer força tard. Deurien ser les onze quan vam demanar que ens portessin un parell de pizzes (què depriment…) a l’oficina. A quarts de dues donàvem el projecte per tancat i ens n’anàvem a celebrar-ho al primer bar que trobéssim. Jo vaig celebrar-ho amb mojitos, ella amb mojitos i caipirinyes. Quan vam anar-nos-en cap a casa (cadascú a la seva), ens vam acomiadar amb dos petons cordials -tot i que ebris- i ella va acaronar-me els cabells i em va estrényer la mà. Crec que jo somreia. Ella esperava un taxi i jo vaig asseure’m a la parada del bus mirant com li ballaven els cabells despentinats.

Quan va veure que allà lluny s’acostava una llumeta verda que venia cap a nosaltres, es va girar i va plantar-me un petó als llavis que em va deixar fora de joc. I va pujar al taxi sense dir res més.

Menta, fresca!

Gelats de maduixa menjats: 1
Temperatura de l’aire acondicionat: 25º

Demà a la nit vindran unes amigues a sopar a casa i he tingut ganes de preparar alguna cosa diferent. He buscat algunes receptes per internet i finalment m’he decidit per fer un gelat de menta. M’agrada i em relaxa cuinar per als altres. Una amiga em deia que la cuina és un acte de generositat. M’agraden les converses de cuina, de rellotge rodó penjat a la paret que fa soroll quan es mouen les busques. M’agraden les converses de cuina amb cafetera de fons fent soroll.

Canviant de tema, he trobat per internet una pàgina que parla sobre el sexe a la literatura catalana (escrita per Mercè Molist) i em quedo amb aquest fragment:

El segle XX també serà recordat per l’esclat del sexe. Mai la literatura eròtica havia vist tanta llum ni l’erotisme havia estat tan present en la literatura -i en el cinema, els anuncis, els programes de televisió, la música, Internet, les samarretes, les converses… Aconseguirem, amb aquest panorama, treure’ns de sobre la sentència de Josep Pla: “La literatura catalana és pobra de tendresa, de voluptuositat, d’erotisme i de pornografia distingida”?

Que passeu un bon cap de setmana!! 😀

Un sex on the beach, si us plau!

A les rebaixes em vaig comprar un bikini nou d’aquella marca que m’agrada. He anat algun dia a la platja amb el M. que ja vaig dir que és un noi agradable de veure en banyador. Resulta que després del dia aquell de la ventada, jo esperava que fos ell qui truqués. I el noi no va despertar fins bastant després (també esperava que el truqués jo?). Ens hem anat veient algun cop però fins l’últim dia no havíem acabat de consumar mai res. Amb l’estiu i la caloreta, sembla que el tema es va posant interessant.

L’últim dia que vam anar junts a la platja, per exemple, vam estar fent el tontaina amb l’excusa de posar-nos crema a l’esquena. Poso la mà al foc que tota aquesta gent que ens fem sucar l’esquena quan anem acompanyats a la platja passem olímpicament de la crema si qui ens ha d’encremar no ens agrada. Després d’haver-nos tocat les espatlles sembla que va començar a créixer la tensió. Ens vam remullar encara molt innocentment i en tornar a la tovallola ja semblava que la guerra era a punt d’esclatar. I abans que m’esclatés als morros, vaig optar per provocar-la.

Una de les coses que m’agraden de tontejar amb els nois a la platja, és quan han de començar a fer maniobres perquè el banyador no els amaga l’erecció. I és clar que això encara m’anima més a continuar. Aquesta vegada, vaig declarar la guerra amb una mossegada al colze que va ser resposta amb una esgarrapada a la cuixa que va seguir amb pessigolles a l’esquena, que va derivar en una estirada calculada que em va desfer el cordill del bikini. Diguem que des d’aquell moment vaig començar a fer un topless provocat amb la intenció de provocar.

Amb tot això, la gent ja havia anat marxant de la cala, quedava alguna parella de turistes, i començava a refrescar. Un noi va fer l’últim intent d’encolomar-nos un parell de llaunes de cervesa (“serbesa, fanta, cola, biar”) i ho va aconseguir. A partir de llavors, suposo que imagineu que tot va precipitar-se i ens ho vam acabar muntant a la sorra amb la sensació (aquí hi havia part de la gràcia del tema) que ens miraven. Ell va incorporar-se i jo seia damunt seu amb el vestit posat que ens tapava les vergonyes. Donades les limitacions de mobilitat de la situació, la sorra que amenaçava d’entrar-nos per tot arreu i la sensació de ser observats, vam acabar-ho depressa i sense massa malabarismes. De camí al cotxe, encara em menjava a petons i jo em deixava fer!!

Culpa

Sentiment de culpa per l’abandonament del blog: 25%

Ara fa setmanes que no dic res. Sí sí, ja sé que no s’ha de baixar el ritme perquè el públic és dispersa i s’ha de mantenir la gent interessada i blablabla. Lliçó apresa.

Recapitulant, la cap substituta va arribar a finals de gener per cobrir la baixa de manternitat de la cap habitual i va delegar-me un munt de feina. Va encolomar-me un projecte força gros perquè féssim conjuntament i vaig pensar que m’ho carregava tot a mi per no cagar-la massa ella. I va ser una mica així.

El que jo no podia preveure era que, de mica en mica, anessin pujant les temperatures generals (per allò d’anar avançant meteorològicament cap a la primavera) i que la quantitat de  pell que tapava la seva roba s’anés reduint. Així que, de mica en mica, el seu escot i les seves cames van anar descobrint-se a mesura que anava desant la roba d’hivern a l’armari. El resultat va ser un cos que em destarotava cada matí en entrar al despatx i davant del qual no era capaç de dir més de dues frases amb sentit. Un apunt important: hauríeu d’haver vist com li lluïa l’anell de casada. Un altre apunt important (i deixo el tema aquí i us l’explico un altra estona) és que quan només duia posat l’anell semblava que lluïa encara més. 😉

Aquest temps que he estat callada, les anades i vingudes amb la S. han continuat (i segueix sense saber l’adreça d’aquest blog, crec!). També van haver-hi algunes anades i vingudes amb el M. Us aniré posant al dia.

Encara queda algú per aquí?

Cantar orgasmant o orgasmar cantant

Diaris comprats: 1
Semàfors trencats pel vent: 2

Cantar orgasmant és possible. I orgasmar per una cantant també.

Adoro la cantant de Goldfrapp.

M’agradaria ser la conilleta i tenir-la asseguda a la falda, ben a l’abast…

Els diumenges són dies bastant inútils. Si no sabeu com acabar de matar-los, poseu-vos un vídeo seu i mireu-la una estona. Segur que us puja la temperatura.

Gemecs a l’ascensor

Tangues trencats: 0
Cigarretes: 2

Sobre la cita d’aquesta tarda us podria explicar unes quantes coses. Us podria dir, per exemple, que només arribar al bar el M m’ha despullat amb la mirada i que tot el que ens hem dit han estat excuses per mirar-nos i roçar-nos les mans com qui no vol la cosa. També us podria explicar que hem anat força depressa a pagar la cervesa i que lluitant contra el vent del carrer, m’ha agafat per la cintura. Si volgués, afegiria que m’ha arraconat a l’entrada d’un bloc de pisos i que m’he deixat fer tots els petons del món mentre les meves mans ja corrien per dins els seus pantalons.

Podria afegir que allà, al mig del carrer, davant l’entrada d’un bloc de pisos a l’atzar, m’ha desfet els botons de l’abric i de la camisa i, apartant-me els sostenidors, m’ha pessigat ben fort els mugrons i  me’ls ha xupat mentre els veïns entraven i sortien del bloc mirant-nos amb cara de voler trucar a la policia. També us podria explicar que l’he estirat pels pantalons cap a casa i que a l’ascensor li he fet pujar-me a coll mentre l’encreuava amb les cames i m’encastava d’esquena a la paret. I anaven passant els pisos i l’ascensor s’ha aturat i ens ha sigut igual.

Us podria explicar també que un cop a casa, l’he fet estirar damunt l’alfombra del menjador i que me l’he follat sense treure’m les sabates de taló. Potser podria afegir també que l’he obligat a complaure’m de la manera que més m’agrada: que m’ho facin per darrere sense treure’m el tanga quan estic de quatre grapes i m’agafin pels pits -tot alhora. Aquí hauria de fer un incís i dir que m’excita molt que m’enculin i vagin estirant el tanga per fer pressió sobre el clítoris. Se n’ha trencat més d’un així, però és una bona inversió.

També podria afegir que quan he notat que gemegava més intensament l’he fet estirar a terra i li he menjat la polla com segurament no li havien fet mai abans. Si volgués donar més detalls diria que encara recordo la cara de pervertit que ha posat quan li he dit que se’m corrés a la boca. I si encara en volgués donar més, explicaria que per poc torna a trempar quan ha vist que me l’empassava.

Per acabar podria dir també que després de tot ens hem adonat que la persiana del menjador era pujada i que els veïns de davant no s’han perdut detall del nostre atac de passió. Però tot seria exagerar la realitat, tot seria obviar que un arbre d’aquests que cauen pel vent li ha xafat el cotxe i no s’ha presentat.

Qui no plora no mama

Condons al bolso: 3
Color d’ungles: lila fosc brillant

Aquest matí he trucat el M i no sé què deu haver pensat perquè ja fa dies que em va enviar aquell sms. Li he proposat que quedem aquest vespre i li ha semblat bé. Ens trobarem en un bar que hi ha prop de casa (per si cal anar-hi… no se sap mai). Només penjar el telèfon ja m’he posat nerviosa. Estic insegura perquè no en sé gairebé res a banda del nom i que és atractiu… i no sé què en puc esperar i què no.

M’agradarà o em penediré d’haver-lo trucat així que obri la boca?

Com que no se sap mai i val més ser optimista, treballo amb la millor de les hipòtesis: m’he depilat bé per si la cosa s’anima. M’he posat la crema hidratant cara i la llenceria i tot (una de noarmaleta, que és el primer dia i no cal gastar tots els cartutxos avui). D’aquí una estona em maquillaré i em posaré els pantalons ajustats (no m’atreveixo amb el vestit, que fa molt vent) i uns bons talons.  I després tot serà qüestió de sort.

Creueu els dits!!!

El meu nom és guapeta de cara

Grans dissimulables a la cara: 1
Necessito urgentment: un rimmel nou, un polvo

Ahir a la nit no vaig escriure res perquè vaig anar al cinema. Les bollos que conec estan una mica esverades amb “El meu nom és Harvey Milk” i la volia veure per posicionar-me.  Les noies amb qui he parlat critiquen que en tota la pel·lícula només hi surt una dona que parli i es pregunten si aquesta revolta homosexual incloia les lesbianes. Però després de veure-la segueixo sense saber-me posicionar perquè no conec la història real en què es basa la peli. De fet, potser no n’hi hauria per mosquejar-se perquè encara que només hi hagi una dona que parla la deixen com a intel·ligent i eficient i no es fixen només en el tamany dels seus pits (cosa ben lícita, que jo també faig, però no està de més que es noti que tenim cervell i que el fem anar). La resta de pelis que veiem farcides de dones no arriben a aquest nivell, em temo.

En definitiva, que vaig passar una bona estona a banda de les controvèrsies. Us la recomano!!!

Ah!!! Moltes gràcies pels vostres primers comentaris. Estic molt contenta de veure que algú em llegeix!!! Visca!!! 😀

Sexe al restaurant

Orgasmes: 1
Diners gastats en el dinar: 12 euros

Avui la S s’ha presentat al migdia a la porta de la feina sense avisar. Hem anat a dinar. No ha parat d’indagar sobre el blog, volia saber-ne l’adreça i jo insisteixo en no donar-li. Si de cas que el busqui!

Tot el dinar que ha estat molt melosa i quan ja estàvem acabant el segon plat, s’ha tret la sabata i per sota la taula m’anava acariciant les cames amb el peu. Jo feia veure que no me n’adonava i seguia parlant com si res. Això la fet picar-se i ha anat pujant fins fer-me descreuar les cuixes. Llavors ja he vist per on anava la cosa i m’he assegut cap a la punta de la cadira. El cambrer ja ens havia portat el postre i no ha tornat més i, com que se’ns ha fet una mica tard,  ja no quedava ningú al segons pis del restaurant, a part d’un home que dinava sol al fons i estava d’esquena a nosaltres. Així que jo seguia parlant i parlant, fent com si res, mentre la S em mastrubava amb el peu per sota la taula. Però ha arribat un punt en què ja m’ha posat massa calenta i m’he aixecat cap al lavabo.

Aquesta és la part bona que trobo a embolicar-me amb noies, que puc anar a fer sexe al lavabo sense que sospitin. Potser algú ha pensat “què mones, les dones, que no saben anar soles al lavabo” quan jo ja li estava menjant el cony a la S. Ella de peu, jo de genolls. Li he anat posant un parell de dits i m’ha vingut de gust de llepar-la amb fúria –estava molt excitada amb tota la història dels peus sota la taula. Quan ha acabat, m’ha fet patir una estona més abans de masturbar-me, jo estava que no podia més i ella entretenint-se pels pits, pessigant-me els mugrons, mossegant-me les orelles. Llavors s’ha alçat, s’ha arreglat la roba i m’ha preguntat l’adreça del blog. Per uns segons he pensat que se n’anava quan ha vist que feia cara de no voler-li dir.

Però no ho ha fet.

M’ha assegut a la tassa i agenollada m’ha menjat ben bé el cony, fent filigranes amb la llengua, xuclant-me tant fort el clítoris que m’ha semblat que me l’arrencava. Quin gust!!! No ha parat de grapejar-me els pits i fer que li xupés els dits fins que m’he corregut.

Llavors he tornat cap a la feina, però abans d’acomiadar-nos m’ha fet prometre-li que ho explicaria tot al blog, deixant-la com a bona amant. Ja sabia jo que li preocupava el que pogués escriure sobre ella…

S, el dia que trobis aquest blog, veuràs que he complert la promesa.

El meu afrodisíac ets tu

Cafès a mitja tarda: 1
Cigarretes: 2
Orgasmes: 0

Oasobi

Aquesta tarda hem conegut la dona que substituirà la cap mentre estigui de baixa (ha de fer repòs a causa de l’embaràs). Al becari i a un altre company els ha caigut la baba quan l’han vist. A mi també, però ho he dissimulat (que transparents que són els cabrons -perdó- per aquestes coses!). Ha fet la cara de simpàtica que fan les caps noves i ha dit que no hi haurà canvis importants. Se la notava nerviosa i una mica fora d’òrbita.

La cap embarassada ha fet com si li sabés greu abandonar-nos i nosaltres li hem donat el regal i hem fet cara com si ens sabés greu que marxi un temps. Al sortir, les administratives criticaven la nova perquè no ens ha preguntat el nom. Jo li he perdonat perquè tenir-la al despatx del costat (sobretot si té per costum portar faldilla) és una bona estratègia per fer-me anar a la feina motivada. My aphrodisac is you, que canta la Katie Melua.

Some people say
That oysters make you come on strong,
But I don’t buy it,
I don’t believe my diet turns me on.
Won’t take no pills,
That’s the last thing that I need to do,
I can’t deny it,
My aphrodisiac is you.

Encara no he respost l’sms del M.